0
Paisatge greenlandès de desembre. Molt a prop del Cap Farewell.
Devien ser una mica més de les tres de la tarda quan va passar, la tarda del 3 de juny de 1916. Sembla increïble que tot el que he passat, totes aquestes experiències estranyes i terrorífiques, hagi pogut succeir en un lapse de temps tan breu com tres mesos. Més aviat hauria experimentat un cicle còsmic, i tots els seus canvis i evolucions, amb tot el que he vist amb els meus propis ulls en aquest breu interval de temps; coses que cap altre ull mortal no havia vist abans, llambregades d’un món passat, un món mort, un món tan llargament mort que ni en els estrats cambrians més baixos no en queda cap rastre. Soldat amb l’escorça interior fosa, ha passat des de sempre més enllà del coneixement de l’home excepte en aquest racó perdut de la terra on el destí m’ha empès i on la meva dissort ha estat segellada. Sóc aquí i aquí he de restar.
Després de llegir fins aquí, el meu interès, que ja havia estat estimulat per la troballa del manuscrit, s’aproximava al punt d’ebullició. Havia vingut a Groenlàndia durant l’estiu, per consell del metge, i m’estava morint d’avorriment, ja que nèciament no havia pensat de dur material de lectura suficient. Indiferent a la pesca com sóc, el meu entusiasme per aquesta forma d’esport aviat es va esvanir; tot i això, a falta d’altres formes d’esbarjo, m’estava jugant la vida en una barca totalment inadequada enllà del Cap Farewell, a l’extrem meridional de Groenlàndia.
Groenlàndia! Com a denominació descriptiva, és un acudit dolent; però el meu relat no té res a veure amb Groenlàndia, ni res a veure amb mi. Així que passaré per una cosa i l’altra tan ràpidament com sigui possible.
La inadequada embarcació finalment va arribar a un embarcador precari. Amb l’ajuda dels nadius, submergits en l’escuma fins a la cintura, vaig ser dut a terra, i mentre s’estava preparant l’àpat del vespre, vaig passejar aquí i allà per la costa rocosa i fragmentada. Miques de platja envaïdes per l’escuma fendien el granit gastat, o allò de què poguessin estar compostes les roques del cap Farewell, i mentre jo seguia la marea que es retirava d’una d’aquestes franges toves, ho vaig veure. Si hom topés amb un tigre de Bengala en el barranc de darrere dels banys de Bimini, a Los Angeles, no podria estar més sorprès del que ho estava jo en veure un termos de quart de galó girant i rodant en l’escuma del cap Farewell a l’extrem meridional de Groenlàndia. El vaig recuperar, i em vaig xopar fins damunt els genolls en fer-ho; em vaig asseure a la sorra i el vaig obrir, i a la llum del llarg capvespre vaig llegir el manuscrit que contenia, de lletra clara i molt ben plegat.
Ja has llegit el paràgraf inicial, i si tu ets un idiota imaginatiu com jo mateix, voldràs llegir-ne la resta; per això te la donaré aquí, tot i que ometré els guionets, que són difícils de recordar. En dos minuts t’oblidaràs de mi.
Ja teniu doncs la primera dosi. Oblideu-vos del narrador, però no de nosaltres! Esperem els vostres comentaris sobre aquesta introducció!
Tornar amunt