Després de llegir fins aquí, el meu interès, que ja havia estat estimulat per la troballa del manuscrit, s’aproximava al punt d’ebullició. Havia vingut a Groenlàndia durant l’estiu, per consell del metge, i m’estava morint d’avorriment, ja que nèciament no havia pensat de dur material de lectura suficient. Indiferent a la pesca com sóc, el meu entusiasme per aquesta forma d’esport aviat es va esvanir; tot i això, a falta d’altres formes d’esbarjo, m’estava jugant la vida en una barca totalment inadequada enllà del Cap Farewell, a l’extrem meridional de Groenlàndia.

Groenlàndia! Com a denominació descriptiva, és un acudit dolent; però el meu relat no té res a veure amb Groenlàndia, ni res a veure amb mi. Així que passaré per una cosa i l’altra tan ràpidament com sigui possible.

La inadequada embarcació finalment va arribar a un embarcador precari. Amb l’ajuda dels nadius, submergits en l’escuma fins a la cintura, vaig ser dut a terra, i mentre s’estava preparant l’àpat del vespre, vaig passejar aquí i allà per la costa rocosa i fragmentada. Miques de platja envaïdes per l’escuma fendien el granit gastat, o allò de què poguessin estar compostes les roques del cap Farewell, i mentre jo seguia la marea que es retirava d’una d’aquestes franges toves, ho vaig veure. Si hom topés amb un tigre de Bengala en el barranc de darrere dels banys de Bimini, a Los Angeles, no podria estar més sorprès del que ho estava jo en veure un termos de quart de galó girant i rodant en l’escuma del cap Farewell a l’extrem meridional de Groenlàndia. El vaig recuperar, i em vaig xopar fins damunt els genolls en fer-ho; em vaig asseure a la sorra i el vaig obrir, i a la llum del llarg capvespre vaig llegir el manuscrit que contenia, de lletra clara i molt ben plegat.